Quan el dia comença a la badia
Cadaqués es desperta a poc a poc.
A primera hora, la llum comença a dibuixar les cases blanques, les barques es mouen suaument sobre l’aigua i el poble encara conserva una calma que s’anirà transformant a mesura que avanci el dia.
Des dels apartaments Riba Pitxot, aquest despertar forma part de l’esmorzar. El balcó s’obre a la badia i permet contemplar com canvien el mar, el cel i la llum sense necessitat de sortir de casa.
No cal preparar res extraordinari. N’hi ha prou amb obrir les portes, fer el cafè i seure davant del Mediterrani.
Un esmorzar fàcil, lleuger i al nostre gust
Una de les llibertats d’allotjar-se en un apartament és poder esmorzar com i quan es vulgui.
Els tres apartaments de Riba Pitxot disposen de cuina equipada. Això permet preparar un cafè o una infusió, torrar una mica de pa i posar sobre la taula fruita, iogurt, formatge, embotit o alguna peça dolça comprada al poble.
Pot ser un esmorzar tan senzill com un pa amb tomàquet i oli d’oliva, una mica de fruita i un cafè. No cal omplir la taula ni passar gaire estona a la cuina. La idea és començar el dia amb facilitat, sense horaris i sense presses.
Es pot esmorzar d’hora, quan Cadaqués encara està en silenci, o deixar avançar el matí i allargar la conversa al balcó. No hi ha cap menjador a punt de tancar ni cap itinerari obligatori.
Cadascú hi posa els seus gustos. El paisatge ja hi posa tota la resta.
El privilegi de no tenir pressa
Durant l’any, sovint esmorzem pensant en tot allò que hem de fer després. Mirem l’hora, repassem mentalment el dia o mengem gairebé sense adonar-nos-en.
Les vacances ens ofereixen la possibilitat de recuperar aquest moment.
Un esmorzar tranquil permet escoltar el so de l’aigua, observar les primeres embarcacions i decidir el dia sense urgències. Potser després vindrà un passeig fins a Portlligat, una excursió pel Cap de Creus, un bany en una cala o una volta pels carrers del nucli antic.
Però, durant una estona, no cal anar enlloc.
El primer pla del dia pot ser simplement quedar-se una mica més al balcó.
Una altra manera catalana d’esmorzar
A Catalunya, però, esmorzar no sempre vol dir prendre només un cafè, una torrada o alguna cosa dolça.
Encara es conserva una tradició molt diferent: l’esmorzar de forquilla.
El nom ja ens dona una pista. És un esmorzar que no es menja amb presses ni dret a la barra. Demana un plat, coberts i temps per seure a taula. Sol fer-se a mig matí i pot incloure menges que avui associaríem més fàcilment amb un dinar.
Botifarra amb mongetes, truites, ous ferrats, cansalada, carn a la brasa, bacallà, cap i pota, tripa, peus de porc, galtes o altres plats de cassola poden formar part d’aquests esmorzars. La composició varia segons la comarca, la temporada i la cuina de cada establiment.
El pa amb tomàquet acostuma a tenir-hi un lloc important i, tradicionalment, l’àpat es podia acompanyar amb vi, gasosa, aigua o un cafè per acabar.
No existeix, però, un menú únic. L’essència de l’esmorzar de forquilla no és una recepta determinada, sinó una manera d’entendre el matí i la taula.
De la feina del camp a les fondes
L’esmorzar de forquilla està relacionat amb el món rural i amb els oficis que començaven la jornada quan tot just sortia el sol.
Pagesos, pescadors, traginers, mercaders i treballadors feien una primera mossegada molt d’hora i, després d’unes hores de feina, s’asseien per prendre un àpat més consistent. Necessitaven recuperar forces abans de continuar la jornada.
Els dies de mercat també afavorien aquesta mena d’esmorzars. Les fondes i els cafès es convertien en punts de trobada per a persones arribades de masos, pobles i oficis diferents. Al voltant dels plats calents circulaven notícies, tractes, històries i converses.
Amb el temps, els costums laborals han canviat, però l’esmorzar de forquilla no ha desaparegut. Avui també és una manera de reivindicar la cuina casolana, els guisats de sempre i aquells plats que necessiten temps i que cada vegada es preparen menys a casa.
Una taula que també és lloc de trobada
Una part important d’aquesta tradició no és al plat, sinó al voltant de la taula.
En bars i fondes de pobles petits, especialment allà on els clients es coneixen, l’esmorzar pot convertir-se en una trobada espontània. Una persona arriba, saluda, s’asseu i s’afegeix a la conversa. Després n’arriba una altra i la tertúlia creix.
De vegades són taules grans compartides; altres vegades són converses que passen d’una taula a l’altra o que comencen a la barra. No és una norma ni succeeix a tots els establiments, però forma part d’aquella manera de viure els cafès de poble com un espai comú.
S’hi parla de la feina, del temps, del camp, del mar, de política, de futbol o de les coses que han passat al poble. L’àpat alimenta, però la conversa també.
Per això un esmorzar de forquilla pot durar més del que indiquen els plats. Hi ha la sobretaula, les persones que entren i surten i aquella sensació que ningú no té una pressa excessiva per aixecar-se.
Una tradició viva a Catalunya i a l’Empordà
Els esmorzars de forquilla continuen presents en molts pobles i ciutats de Catalunya. Es troben especialment en bars de tota la vida, fondes, restaurants de carretera i establiments vinculats a mercats o zones de treball.
També se’n poden trobar en diferents punts de l’Empordà. A Figueres i en altres poblacions de la comarca hi ha establiments que mantenen aquesta especialitat, amb plats de cuina catalana, productes de proximitat, brasa i receptes tradicionals.
L’oferta i els horaris poden canviar segons el dia o la temporada. Sovint és convenient informar-se abans, perquè alguns establiments només serveixen aquests esmorzars determinats dies, durant una franja concreta o amb reserva prèvia.
Descobrir-ne un durant una excursió per l’Alt Empordà pot ser una manera diferent de conèixer el territori: no només a través del paisatge, sinó també de la seva cuina i de les persones que mantenen viva aquesta tradició.
Dos esmorzars, dues experiències
L’esmorzar lleuger al balcó de Riba Pitxot i l’esmorzar de forquilla d’una fonda catalana semblen gairebé oposats.
En un hi ha fruita, pa, cafè i la llum de la badia. En l’altre, plats calents, cassoles, brasa i una taula animada.
Però tots dos comparteixen una mateixa idea: esmorzar pot ser molt més que menjar alguna cosa abans de començar el dia. Pot ser una pausa, una conversa, una manera d’observar el paisatge o una porta d’entrada a la cultura d’un lloc.
Alguns matins demanen lleugeresa, silenci i mar.
D’altres conviden a buscar una fonda, agafar la forquilla i deixar que la conversa s’allargui.
A Riba Pitxot, el dia pot començar davant del Mediterrani. Després, l’Empordà és tot vostre per descobrir.