Passar-hi els darrers dies de l’any permet convertir el canvi de calendari en alguna cosa més que un sopar, unes campanades o una nit especial. La proposta és senzilla: dos dies, dos fars i dos gestos.
Un camí per acomiadar l’any que acaba.
I una primera llum per donar la benvinguda al que comença.
31 de desembre · El far de Cala Nans
Un últim camí abans d’acabar l’any
El 31 de desembre, la proposta comença caminant.
Des de Cadaqués, el sender que porta fins al far de Cala Nans s’allunya progressivament del poble i avança entre el mar i el paisatge del Cap de Creus.
No cal plantejar-lo com una gran excursió. Precisament la seva força és una altra: caminar sense presses, deixar enrere per una estona els preparatius de la nit i regalar-se un espai abans que acabi l’any.
El far es converteix així en una destinació simbòlica.
Els fars existeixen per orientar. Per assenyalar un punt enmig de la immensitat i ajudar-nos a saber on som.
Potser per això arribar fins a Cala Nans l’últim dia de l’any pot tenir un significat especial.
És un bon moment per mirar enrere. Recordar què ens ha portat fins aquí, què volem conservar i què preferim deixar enrere.
Sense grans rituals.
Només caminar, arribar i tornar.
Després, el camí retorna a Cadaqués. El poble recupera el protagonisme i arriba la celebració de la nit de Cap d’Any.
Però abans de les campanades ja haurem fet una cosa important: donar un final al dia i, simbòlicament, també a l’any.
1 de gener · El far del Cap de Creus
Rebre el Sol Ixent
L’endemà, la proposta canvia completament.
Ja no es tracta de caminar per acomiadar, sinó de llevar-se quan encara és fosc per anar a buscar la primera llum.
Cada 1 de gener, al far del Cap de Creus, se celebra l’Aplec del Sol Ixent. De matinada, persones vingudes d’arreu es reuneixen davant del Mediterrani per esperar plegades la sortida del sol.
Quan finalment apareix la llum sobre l’horitzó, el nou any sembla començar d’una manera gairebé tangible.
El moment es comparteix amb sardanes i xocolata calenta, però probablement el que queda més temps en la memòria és una cosa molt més senzilla: haver estat allà per veure començar el primer dia de l’any.
El paisatge hi ajuda.
El Cap de Creus s’endinsa al Mediterrani com un últim tros de terra abans del mar. De nit, l’horitzó gairebé desapareix. I, a poc a poc, la llum el torna a dibuixar.
No cal donar-hi cap significat místic.
El ritual és el mateix gest.
Llevar-se quan encara és fosc.
Arribar fins al far.
Esperar.
Veure aparèixer la llum.
I començar.
Dos fars, dos moments
Cala Nans i el Cap de Creus no formen aquí una ruta convencional.
Són dos punts d’un mateix relat.
El 31 de desembre, un far ens acompanya mentre mirem enrere.
L’1 de gener, l’altre ens espera mentre mirem endavant.
Cala Nans per acomiadar.
Cap de Creus per començar.
Entre tots dos queda una nit, un canvi d’any i aquella petita pausa que separa allò que acaba d’allò que encara està per venir.
Potser aquesta és una de les maneres més especials de viure el Cap d’Any a Cadaqués: no omplir cada moment de coses per fer, sinó deixar espai perquè el paisatge també formi part de l’experiència.
Perquè hi ha anys que comencen amb propòsits.
I n’hi ha que poden començar, simplement, veient sortir el Sol Ixent entre dos fars.